Profunditat de camp

Que es pot fer en mig d'un debat quan el teu oponent està demostrant que els teus arguments no tenen cap consistència? Doncs canviar el focus del debat a un terreny on ens poguem moure més comodament i provar aixì de no donar una imatge de mentider.

Doncs això és el que prova de fer Telemadrid (=PP) amb l'emissió del reportatge "Ciudadanos de segunda", un pseudo-documental tendenciós a l'estil Mercedes Milà, on càmara oculta "en ristre" (que fa més versemblant), ens volen vendra una soposada persecució de la llengua castellana a Catalunya.

Que pot estar provant d'amagar el Telemadrid(=PP) amb aquest reportatge? Doncs evidentment volen treure el focus d'atenció mediàtica del judici del 11M. I per que? Per que tots els testimonis estàn desmontant el "nudo gordiano" de la teoría de la conspiració terrorista socialista-policial-etarra-islàmica que el PP ens volia vendre des de el mateix dia dels atemptats.

Tot és reduieix a ùn problema de allò que en fotografia es coneix com a profunditat de camp. La inmediatesa de l'actualitat ens obliga a canviar el focus d'atenció mediàtica constantment, i és per això que s'ens fa del tot imposible seguir el fil d'una notícia perque ràpidament apareix una altra d'última hora que reclama la nostre atenció.

És com provar de obtenir una imatge enfocada de tots els elements d'una filera amb un teleobjectiu. Quan enfoques el primer terme es desenfoca el fons i viceversa. De la mateixa manera quan algú vol que no es parli d'un tema concret només cal trobar un nou tema de controvérsia perque el debat inicial resti en segon plà i, amb un amica de sort, finalment resti a l'oblit.

Per aconseguir una bona profunditat de camp cal un gran angular i amb el que obtindrem un angle de visió més gran. Tant si fem fotos com si provem d'entendre la realitat. No ens podem permetre el luxe de deixar que segons qui escolli que és o no relevant, perque sempre s'ens acabarà emportant al seu terreny.
_